Gramática catalana al alcance de todos
Bienvenido a este resumen de gramática catalana. Explora los conceptos clave y mejora tu comprensión del idioma. Tanto si eres estudiante, profesor o simplemente un apasionado del catalán, este recurso te será de gran utilidad. ¡Sumérgete y aprende!

Resumen Completo de la Gramática del Catalán
El catalán es una lengua románica con rasgos intermedios entre el occitano y las lenguas ibero romances. Se habla en Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya Nord y l’Alguer.
-
Fonología y ortografía
1.1 Vocales
Catalán tiene más vocales que el español.
Vocales tónicas (varían según dialecto)
-
Catalán central: /a, e, ɛ, i, o, ɔ, u, ə/
-
Valencià y balear tienen sistemas ligeramente distintos.
Vocal neutra (ə)
-
Muy característica del catalán central.
-
Aparece en muchas vocales átonas.
1.2 Consonantes destacables
-
ll = /ʎ/ (lluna)
-
ny = /ɲ/ (anya)
-
rr / r (vibrantes fuerte y suave)
-
x puede sonar /ʃ/ o /ks/
-
j / g ante e,i → /ʒ/
1.3 Acento y diacríticos
-
Dos acentos: acut (é/ó) y greu (è/ò).
-
Diacrítics tradicionals: déu, mà, sòl, és (hoy algunos simplificados según normativa 2016).
-
Artículos
Determinados
-
el, la, els, les
-
Variante lo en catalán nord-occidental y literario arcaizante.
-
En balear: es, sa, ses, s’.
Indeterminados
-
un, una, uns, unes
Artículo personal (muy típico)
-
en/na delante de nombres propios: en Pere, na Maria (sobre todo en Baleares y noreste).
-
Sustantivos
3.1 Género
-
Masculino generalmente en -o/-ø, femenino en -a.
-
Cambios frecuentes:
-
-t/-d → -da: roig → roja/roja? (depende del dialecto).
-
-u → -va: nou → nova.
-
3.2 Número
-
Plural regular: -s
-
Cambios fonéticos:
-
braç → braços
-
peix → peixos
-
gos → gossos
-
-
Plural en - ns: jove → joves, germà → germans.
-
Adjetivos
-
Concordancia en género y número.
-
Flexión típica:
-
-o/ø → -a: alt → alta
-
-ós → -osa, -í → -ina, -aire invariable, etc.
-
Grados
-
Comparativo:
-
més … que, tan … com, menys … que
-
-
Superlativo:
-
molt, moltíssim, el més + adj.
-
-
Pronombres
5.1 Personales sujeto
jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles
vostè/vostès para cortesía.
5.2 Pronombres débiles (pronom feble)
Elemento crucial del catalán. Funcionan como clíticos y se combinan entre sí.
Formas básicas:
-
Complemento directo: el, la, els, les, en
-
Complemento indirecto: li / els
-
Neutro: ho
-
Locativos: hi (lugar/idea), en (origen/cantidad)
Posición:
-
Proclítica: no el veig
-
Enclítica (imperativo/infinitivo/gerundio): digues-la, veure’l, fent-ne
Combinaciones típicas:
-
me’l, te’n, li’n, els hi → (Valencia) los hi, etc.
-
Verbos
6.1 Modos y tiempos
-
Indicatiu, Subjuntiu, Imperatiu, Condicional, Infinitiu, Gerundi, Participi.
6.2 Conjugaciones
1ª conjugació: -ar
-
parlar, cantar, treballar
-
parlo, parlaré, parlava, parlí/parlava, parlaria…
-
2ª conjugació: -er/-re
-
perdre, veure, creure
-
frecuentes irregularidades (veig, veus, veu…)
-
3ª conjugació: -ir
-
dormir (incoatiu y no incoatiu)
-
Incoatiu añade - eix-: serveixo, serveixes…
-
No incoatiu: dormo, dorms…
-
6.3 Tiempos compuestos
-
Con haver: he cantat, havia vist, hauré dit, hauria fet.
6.4 Verbos esenciales irregulares
-
ser: sóc, ets, és, som, sou, són
-
estar: estic, estàs, està…
-
tenir: tinc, tens, té…
-
anar: vaig, vas, va…
-
fer: faig, fas, fa…
-
poder, voler, saber, dur, venir (también irregulares).
-
Adverbios
-
Formados con -ment (como en francés): clarament, ràpidament.
-
Adverbios de lugar: aquí, allí/allà, aquí, amunt, avall…
-
De tiempo: ara, abans, després, sempre, sovint…
-
Preposiciones
a, amb, contra, de, des de, en, entre, fins, cap a, per, per a, sense, segons, sobre.
per / per a se distinguen (en catalán estándar):
-
per = causa, medio
-
per a = finalidad, destino
-
Sintaxis
9.1 Orden
-
SVO predominante.
-
Orden flexible con variación dialectal (Valencia permite más VSO en interrogativas).
9.2 Pronombres débiles
-
Elemento sintácticamente obligatorio cuando el complemento aparece duplicado:
-
A la Maria la vaig veure ahir.
-
9.3 Negación
-
no antes del verbo: no ho sé.
-
Doble negación posible con indefinidos:
-
No ve ningú.
-
9.4 Subordinadas
-
Que como conjunción polivalente:
-
Diu que vindrà.
-
-
Perquè (causa/objetivo), com que (causa), si (condición), quan (tiempo), mentre (tiempo).
9.5 Pronombres relativos
-
que, qui, el qual / la qual / els quals / les quals, on, què (en interrogativas).
9.6 Construcciones destacables
-
Per + infinitivo → finalidad (per fer-ho).
-
Gerundio de simultaneidad: entrant a classe, va saludar-me.
-
Hi ha (hay): hi ha un llibre.
-
Determinantes
-
Possessius:
-
el meu, la meva; el teu, la teva; el seu, la seva, etc.
-
-
Demonstratius:
-
aquest, aqueix (arcaico), aquell.
-
-
Dialectos principales
-
Català central (Barcelona): base del estándar.
-
Valencià (con normativa propia).
-
Balear (mallorquí, menorquí, eivissenc) con articles salats (es, sa).
-
Nord-occidental (Lleida).
-
Rosellonès (Catalunya Nord).
-
Alguerès (Cerdeña), muy arcaico.
-
Rasgos diferenciales frente a español
-
Vocal neutra y gran reducción vocálica.
-
Presencia obligatoria de pronombres débiles.
-
Artículo personal en/na.
-
Distinción ser/estar más próxima al español que al francés.
-
Conjugaciones incoativas (-eix).
-
Distinción per/per a.