Gramática catalana al alcance de todos

Bienvenido a este resumen de gramática catalana. Explora los conceptos clave y mejora tu comprensión del idioma. Tanto si eres estudiante, profesor o simplemente un apasionado del catalán, este recurso te será de gran utilidad. ¡Sumérgete y aprende!

Resumen Completo de la Gramática del Catalán

El catalán es una lengua románica con rasgos intermedios entre el occitano y las lenguas ibero romances. Se habla en Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya Nord y l’Alguer.

  1. Fonología y ortografía

1.1 Vocales

Catalán tiene más vocales que el español.

Vocales tónicas (varían según dialecto)

  • Catalán central: /a, e, ɛ, i, o, ɔ, u, ə/

  • Valencià y balear tienen sistemas ligeramente distintos.

Vocal neutra (ə)

  • Muy característica del catalán central.

  • Aparece en muchas vocales átonas.

1.2 Consonantes destacables

  • ll = /ʎ/ (lluna)

  • ny = /ɲ/ (anya)

  • rr / r (vibrantes fuerte y suave)

  • x puede sonar /ʃ/ o /ks/

  • j / g ante e,i → /ʒ/

1.3 Acento y diacríticos

  • Dos acentos: acut (é/ó) y greu (è/ò).

  • Diacrítics tradicionals: déu, mà, sòl, és (hoy algunos simplificados según normativa 2016).

  1. Artículos

Determinados

  • el, la, els, les

  • Variante lo en catalán nord-occidental y literario arcaizante.

  • En balear: es, sa, ses, s’.

Indeterminados

  • un, una, uns, unes

Artículo personal (muy típico)

  • en/na delante de nombres propios: en Pere, na Maria (sobre todo en Baleares y noreste).

  1. Sustantivos

3.1 Género

  • Masculino generalmente en -o/-ø, femenino en -a.

  • Cambios frecuentes:

    • -t/-d → -da: roig → roja/roja? (depende del dialecto).

    • -u → -va: nou → nova.

3.2 Número

  • Plural regular: -s

  • Cambios fonéticos:

    • braç → braços

    • peix → peixos

    • gos → gossos

  • Plural en - ns: jove → joves, germà → germans.

 

  1. Adjetivos

  • Concordancia en género y número.

  • Flexión típica:

    • -o/ø → -a: alt → alta

    • -ós → -osa, -í → -ina, -aire invariable, etc.

Grados

  • Comparativo:

    • més … que, tan … com, menys … que

  • Superlativo:

    • molt, moltíssim, el més + adj.

  1. Pronombres

5.1 Personales sujeto

jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles
vostè/vostès para cortesía.

5.2 Pronombres débiles (pronom feble)

Elemento crucial del catalán. Funcionan como clíticos y se combinan entre sí.

Formas básicas:

  • Complemento directo: el, la, els, les, en

  • Complemento indirecto: li / els

  • Neutro: ho

  • Locativos: hi (lugar/idea), en (origen/cantidad)

Posición:

  • Proclítica: no el veig

  • Enclítica (imperativo/infinitivo/gerundio): digues-la, veure’l, fent-ne

Combinaciones típicas:

  • me’l, te’n, li’n, els hi → (Valencia) los hi, etc.

  1. Verbos

6.1 Modos y tiempos

  • Indicatiu, Subjuntiu, Imperatiu, Condicional, Infinitiu, Gerundi, Participi.

6.2 Conjugaciones

1ª conjugació: -ar

  • parlar, cantar, treballar

    • parlo, parlaré, parlava, parlí/parlava, parlaria…

2ª conjugació: -er/-re

  • perdre, veure, creure

    • frecuentes irregularidades (veig, veus, veu…)

3ª conjugació: -ir

  • dormir (incoatiu y no incoatiu)

    • Incoatiu añade - eix-: serveixo, serveixes…

    • No incoatiu: dormo, dorms…

6.3 Tiempos compuestos

  • Con haver: he cantat, havia vist, hauré dit, hauria fet.

6.4 Verbos esenciales irregulares

  • ser: sóc, ets, és, som, sou, són

  • estar: estic, estàs, està…

  • tenir: tinc, tens, té…

  • anar: vaig, vas, va…

  • fer: faig, fas, fa…

  • poder, voler, saber, dur, venir (también irregulares).

  1. Adverbios

  • Formados con -ment (como en francés): clarament, ràpidament.

  • Adverbios de lugar: aquí, allí/allà, aquí, amunt, avall…

  • De tiempo: ara, abans, després, sempre, sovint…

  1. Preposiciones

a, amb, contra, de, des de, en, entre, fins, cap a, per, per a, sense, segons, sobre.

per / per a se distinguen (en catalán estándar):

  • per = causa, medio

  • per a = finalidad, destino

  1. Sintaxis

9.1 Orden

  • SVO predominante.

  • Orden flexible con variación dialectal (Valencia permite más VSO en interrogativas).

9.2 Pronombres débiles

  • Elemento sintácticamente obligatorio cuando el complemento aparece duplicado:

    • A la Maria la vaig veure ahir.

9.3 Negación

  • no antes del verbo: no ho sé.

  • Doble negación posible con indefinidos:

    • No ve ningú.

9.4 Subordinadas

  • Que como conjunción polivalente:

    • Diu que vindrà.

  • Perquè (causa/objetivo), com que (causa), si (condición), quan (tiempo), mentre (tiempo).

9.5 Pronombres relativos

  • que, qui, el qual / la qual / els quals / les quals, on, què (en interrogativas).

9.6 Construcciones destacables

  • Per + infinitivo → finalidad (per fer-ho).

  • Gerundio de simultaneidad: entrant a classe, va saludar-me.

  • Hi ha (hay): hi ha un llibre.

  1. Determinantes

  • Possessius:

    • el meu, la meva; el teu, la teva; el seu, la seva, etc.

  • Demonstratius:

    • aquest, aqueix (arcaico), aquell.

  1. Dialectos principales

  • Català central (Barcelona): base del estándar.

  • Valencià (con normativa propia).

  • Balear (mallorquí, menorquí, eivissenc) con articles salats (es, sa).

  • Nord-occidental (Lleida).

  • Rosellonès (Catalunya Nord).

  • Alguerès (Cerdeña), muy arcaico.

  1. Rasgos diferenciales frente a español

  • Vocal neutra y gran reducción vocálica.

  • Presencia obligatoria de pronombres débiles.

  • Artículo personal en/na.

  • Distinción ser/estar más próxima al español que al francés.

  • Conjugaciones incoativas (-eix).

  • Distinción per/per a.

Vocabulario y ejemplos